Transparència: octubre 2014

Diuen que parlar de diners és lleig, però no quan es tracta de diners públics. Per això, i perquè crec que la transparència dels polítics i dels comptes és importantíssima vull fer públic el “salari” que he cobrat de l'Ajuntament en el mes d'octubre per l'assistència als plens (ordinaris i extraordinaris) i a les comissions informatives que tinc assignades.

Vull deixar clar que el concepte pel qual es cobra no és un salari o un sou, sinó una compensació per la participació en determinats òrgans col·legiats (no tots, perquè les comissions de la Residència de la Tercera Edat o el Consell del Port, per exemple, no estan remunerats).

Ara, les xifres:

En el mes d'octubre l'Ajuntament m'ha transferit 550,80 euros amb el següent desglosse: 202,50 pel ple ordinari d'octubre, 145,80 per tres plens extraordinaris (48,60 euros per ple) i 202,50 euros per la Comissió d'Urbanisme.

Esta quantitat total (550,80 euros) és en brut, la qual cosa significa que s'imputa en renda i es paga l'IRPF d'acord amb el percentatge que a cadascú li correspon en la seua declaració.

Cap projecte de poble al cap

 

Este matí hem tingut ple extraordinari. Un dels punts de l'ordre del dia ha estat aprovar noves inversions, ja que el refinançament d'un préstec (del qual pagàvem més en interessos que en amortització) ha alliberat vora mig milió d'euros.

L'equip de govern ens ha plantejat una sèrie d'actuacions urbanístiques, com ara l'adequació de la passarel·la peatonal del polígon (6.509,66 euros), millores en els camins rurals (35.000 euros) o un projecte de senyalització viària (que ja vam demanar fa més d'un any) per 60.000 euros.

Fins ací, i ja que l'Estat només permet invertir els diners derivats d'este superàvit improvisat en obres i actuacions urbanístiques, podríem estar d'acord, però ara ve l'altra part de la notícia: l'Ajuntament destinarà els altres 300.000 euros restants a ASFALTAR diferents carrers del poble, sobretot al barri del Mercat: la mateixa plaça quedarà asfaltada, així com els carrers Gómez Ferrer, Massanassa o Miguel Hernández.

Jesús Monzó i jo mateix hem votat en contra. I ara explicaré per què: en primer lloc, perquè entenem que hi ha carrers, com l'avinguda Diputació o el camí de les Corregudes que porten anys abandonats a la seua sort i que necessiten una intervenció d'urgència, perquè els carrers del Mercat que ara volen asfaltar que tenen un empedrat que caldria mantindre i respectar com un element urbanístic local (no només mantenen la frescor en estiu millor que l'asfalt, sinó que eviten que els cotxes agarren més velocitat) i perquè ni s'ha consultat amb els veïns ni se'ls ha demanat parer.

Però, per si això fóra poc, també hem votat en contra per denunciar que l'Ajuntament no té cap idea al cap. En els últims anys hem vist com es peatonalitzaven carrers, s'ampliaven voreres i s'eliminaven places d'aparcament, es refeien carrers empedrats i es tornaven a refer... i sense un pla d'actuació global de poble ni per barris.

Un Ajuntament no es pot gastar els diners de forma improvisada. No és admissible que es facen els carrers a la babalà i de qualsevol manera: un peatonal, un sense voreres, un empedrat o un altre asfaltat. Al Raval, per exemple, es peatonalitzarà el carrer de sant Antoni i el carrer Colom s'asfaltarà, sense que cap informe tècnic recomane una cosa per a un carrer i una altra per a l'altre.

L'Ajuntament té recursos per a dissenyar un pla d'actuació per barris, per estudiar les necessitats viàries del poble i adequar-les al veïnat i al que efectivament fa falta, perquè no es pot construir i cohesionar un poble amb pedaços improvisats.

Des de Compromís estem cansats de demanar responsabilitat a l'equip de govern i que les actuacions urbanístiques i viàries responguen a criteris tècnics i no a interessos polítics i electorals.

Estem a pocs mesos de les eleccions municipals i potser això explique algunes coses, però no les justifica.

L'art a Catarroja

En maig de 2013, a iniciativa de Compromís, es va aprovar per unanimitat una moció que demanava dos coses: que s'inventariaren totes les obres d'art de propietat municipal i que es realitzara i publicara un catàleg (preferiblement on line).

La setmana passada, arran l'actualització del patrimoni municipal, vaig demanar a l'Ajuntament eixe inventari: el llistat d'obres d'art que té l'Ajuntament, bé siga per compra, premis o donacions de particulars.

Per a la meua sorpresa (en realitat no tant) l'Ajuntament no l'havia fet i me'l van haver de fer expressament per a mi. El problema no és eixe, sinó que fa un any i mig que es va aprovar en un ple que es faria i ningú s'havia preocupat d'encarregar-se del tema. Molt menys el flamant regidor de Cultura.

Siga com siga, ara estic en disposició de donar algunes dades. A data 31/12/2013, la relació de béns mobles que formen el catàleg del fons artístic municipal té 80 obres, les quals es divideixen en 65 pintures, 9 escultures, un mural, un manuscrit, dos cartells, un gravat i una fotografia.

La forma d'adquisició de les mateixes és variat: hi ha donacions, alguna compra, un parell de “possessions immemorials” (que significa, bàsicament, que no se sap des de quan és de l'Ajuntament) i unes quantes obres que van guanyar el Vila de Catarroja (fins l'any 93) i el Premi Milagros Mir (a partir de 1994).

La majoria d'estes 80 obres, d'acord amb l'informe que m'han facilitat, estan repartides per dependències municipals: als despatxos, a l'oficina d'atenció al ciutadà, a la Casa de Cultura, a l'edifici de la policia local de la plaça de la Llotgeta o, senzillament, a l'arxiu municipal, però (i ara és quan ve la sorpresa) hi ha quinze obres de les quals l'Ajuntament “desconeix la ubicació actual”.

És a dir, de les 80 obres d'art que l'Ajuntament diu que té (ja vos avance que l'inventari no està complet i que pense estirar del fil) hi ha 15 que no se sap on estan.

La cosa comença a posar-se interessant, veritat?

El patrimoni de Catarroja

Hi ha un reial decret de l'any 1986 que obliga els ajuntaments a rectificar anualment l'inventari del seu patrimoni. Això inclou els immobles, però també els mobles, és a dir: els edificis de titularitat municipal, però també qualsevol altre objecte, des de les pistoles de la policia local als ordinadors o fotocopiadores, passant per les obres d'art.

Tot i que cal corregir les altes i les baixes patrimonials cada any, al ple ordinari d'octubre l'Ajuntament de Catarroja va aprovar l'actualització dels últims tres anys. Quan des de l'oposició vam preguntar per quin motiu no s'havia complit amb esta obligació anual l'alcaldessa va dir que: “No teníem el programa informàtic adequat”.

Independentment de la capacitat de resposta de l'alcaldessa, de l'examen de la documentació vaig obtindre unes dades interessants: en 2010 el patrimoni municipal era de 94.7 milions d'euros i quan es tancà l'exercici 2013 el total era de 100.5 milions d'euros.

En principi es podria pensar que l'augment de patrimoni municipal és una bona notícia (tot i que té poca rellevància), però si examinem les dades més detingudament comprovarem com s'ha produït este augment:

En 2011 el patrimoni va créixer en 3.4 milions d'euros.

En 2012, el patrimoni augmentà menys de la meitat del que ho va fer l'any anterior: 1.4 milions d'euros.

I en 2013 l'augment de patrimoni tornà a reduir-se de forma significativa: només 0.8 milions d'euros.

És a dir, cada any el patrimoni de Catarroja augmenta menys i si tenim en compte que la majoria d'estos 100 milions d'euros (vora el 95%) corresponen a immobles i a les obres que es fan al carrer (quan, per exemple, es peatonalitza un carrer, este augment de valor i això repercuteix en el total del patrimoni) la primera conclusió és clara: la caiguda de les inversions municipals ha repercutit en el patrimoni de Catarroja.

Si anem al detall, però, la cosa és més alarmant, perquè entre el llistat d'altes patrimonials figuren conceptes que molt poc (per no dir res) aporten al patrimoni de Catarroja. Així, per exemple, en 2013 es va considerar com una alta els 70.800 € que l'Ajuntament va pagar pel projecte de pàrquing subterrani de la plaça del Mercat, una obra que ja ha estat descartada i que mai es farà.

De la mateixa forma, en 2011 es va comptabilitzar com una alta els 23.600 euros que va costar la defensa jurídica d'un recurs contra el projecte Nou Mil·lenni, també descartat i tombat per la justícia.

Tal com vaig dir al ple, estos inventaris, que coincideixen amb esta legislatura de majoria absoluta del PP, són una autòpsia de l'equip de govern i posen en evidència que la política d'inversions de Soledad Ramón s'ha limitat al malbaratament de recursos públics, perquè oficialment a Catarroja tenim un patrimoni de 100 milions d'euros, però el preu que hem pagat ha estat molt més car.

PS: Seguiré informant sobre este tema, perquè ja he demanat l'inventari del patrimoni artístic de Catarroja i, potser, encara ens emportarem alguna sorpresa.