Dijous
passat vam celebrar la 5ena edició del premis Chulvi, que reconeixen
la feina d'entitats i persones a favor de la promoció del valencià
a Catarroja.
Amb
permís dels altres premiats (Un tall d'empastradors de Fòrum
Catarroja i el voluntariat lingüístic de l'Escola d'Adults), em
vaig alegrar especialment pel premi que el jurat va atorgar a
l'Escoleta de Maru per tants anys de dedicació a tantes generacions
de xiquets catarrogins que van (i vam!) trobar en Maru la primer
escolarització en valencià al poble.
Maru
va aconseguir que aquells xiquets que eixíem per primera vegada de
casa no es sentirem tan sols ni estranys perquè ens parlava, ens
ensenyava i jugava amb nosaltres en la mateixa llengua que escoltàvem
i parlàvem a casa. I com va dir la meua amiga Mariló en presentar
el premi: «Maru també besava en valencià».
Com
a regidor de Compromís em va tocar entregar el premi a Maru i en
vore'm, després de tants anys, em va abraçar fort i em va fer una
escolteta: «Per tu vaig haver de posar en marxa el menjador».
Durant
el sopar, vaig contar als meus companys de taula que jo havia estat
alumne de Maru al principi dels huitanta i no recorde qui em va dir
mig en broma: «Se't nota».
I
jo em vaig sentir molt orgullós i agraït.
Moltes
gràcies, Maru.
.
