El destrellat de la política social del PP de Catarroja

Des que governa Soledad Ramón (PP) a Catarroja la política de benestar social porta una deriva cada dia més incomprensible i surrealista.

Fa anys es van repartir uns talonaris amb bitllets de diferent valor perquè determinats col·lectius pogueren adquirir productes de primera necessitat en establiments de Catarroja. La cosa acabà com acabà: amb les tendes negant-se a acceptar el pagament en estos xecs pels retards de l'Ajuntament en pagar i la mesura fou finalment retirada.

Si la cosa no fóra tan seriosa, podríem dir que el PP va fer de Catarroja una república caribenya, estil cubà, amb una moneda alternativa equivalent al euro: el Sole.

Anys després vam vore com des de l'Ajuntament es posava en marxa un mecanisme per sufragar la contractació laboral temporal en frau de llei, pagant 500 euros mensuals a les empreses que contractaren treballadors per un mínim de dos mesos, sense tindre en compte que la contractació laboral temporal ha d'obeir a una causa: obra o servei determinat, interinatge o circumstàncies de la producció.

El resultat d'esta bogeria administrativa és que només dos o tres persones es van acollir a estes «ajudes», entre ells algunes persones molt properes al PP local.

I, finalment, preparant el ple de gener em vaig trobar amb una resolució d'Alcaldia que passava qualsevol línia roja de la decència política: l'Alcaldessa s'autoritzava a ella mateixa per a repartir 2.000 euros en 400 vales de cinc euros en el seu despatx a qui anara a demanar-li'ls, sense que cap criteri regulara este repartiment. De fet, la Resolució d'Alcaldia que aprova este destrellat diu que la distribució dels vales es farà «por parte de la Alcaldía según su criterio».

Això significa que l'Alcaldessa d'un poble com Catarroja, a quatre mesos d'eleccions, aprovava una resolució que li permetia repartir tiquets per valor de 5 euros, en el seu despatx, a qui lliurement vulga, sense que conste qui els arreplega i sense acreditar cap circumstància de necessitat, saltant-se (i qüestionant) la feina de seguiment que fan els professionals de Serveis Socials.

Com resulta normal vaig preguntar en el ple per este tema i l'Alcaldessa va dir que esta resolució era un error, que allò que posava no era cert, que els tiquets els repartia la seua secretària (perquè havia de firmar-los ella) i que es feien d'acord amb les indicacions dels professionals de Serveis Socials.

En el ple l'Alcaldessa es va comprometre a deixar sense efecte eixa resolució i a que els tiquets es repartiren des de Serveis Socials i no des del seu despatx a través de la seua secretària personal.

Considerem que fer electoralisme amb les ajudes socials és de les pitjors coses que pot fer un governant, i per això vull dir que estarem pendents del tema.

.

Transparència: desembre de 2014

Com a regidor de Catarroja, l'Ajuntament m'ha transferit esta setmana les compensacions per l'assistència als següents òrgans col·legiats: el ple ordinari de desembre (202.50 euros). La quantitat és en brut, per la qual cosa se li ha practicat la retenció d'IRPF corresponent.

Res que amagar.

El punt final de Nou Mil·lenni i un nou urbanisme per a Catarroja

No fa massa explicava que l'Ajuntament de Catarroja s'havia gastat vora 200.000 euros en advocats per a la defensa jurídica de Nou Mil·lenni i que estos diners no van valer de res perquè, afortunadament, el Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal Suprem van tirar a terra este projecte.

Fa unes setmanes vaig preguntar a l'Ajuntament què pensava fer al respecte i la resposta que em van donar és que havien enviat un escrit a la Generalitat per preguntar què havien de fer.

Com no confiàvem massa en la capacitat de l'equip de govern i en les instruccions que pogueren arribar de la Generalitat, des de Compromís per Catarroja hem fet un pas al front i hem demanat l'execució forçosa de la sentència que declara nul el Nou Mil·lenni.

Què pot passar ara? Molt senzill: que caiga tot el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Catarroja a terra perquè es va fer com un trage a mida per a Nou Mil·lenni, que ara és nul.

Intentaré explicar-me un poc millor: el PGOU és l'instrument de planejament urbanístic més important de cada població: regula els usos del sòl i les grans línies d'actuació urbanística d'un municipi, diu com ha de créixer un poble, on estaran les zones verdes, les parcel·les dotacionals per a escoles i hospitals... etc.

Podem dir, per tant, que el PGOU és el mapa rector de cada poble, sobre el qual s'han de basar la resta de disposicions urbanístiques. Doncs bé, a Catarroja tot es va fer al voltant de Nou Mil·lenni, un PAI que ara és nul.

En Compromís entenem que la nul·litat de Nou Mil·lenni s'ha d'estendre a tot el PGOU i per això hem demanat al Tribunal Superior de Justícia de València que execute la sentència, una cosa que no han fet ni l'Ajuntament, ni la Generalitat, ni l'Estat, que eren les parts interessades en la disputa.

Si el TSJ executa la sentència i ordena fer un nou PGOU totes les possibilitats estan obertes: podem protegir zones d'horta, implementar mesures per al seu cultiu i fer que siguen productives i rendibles econòmicament, buscar una solució per al desenvolupament sostenible del Port de Catarroja i millorar tot allò que encara queda pendent al mateix poble.

Podrem posar en marxa, en definitiva, un nou model d'urbanisme que cree ocupació i riquesa, que respecte el medi ambient i que reordene el poble per fer-lo més habitable.

En Compromís som així d'ambiciosos ;-)

El cost de Nou Mil·lenni

El 26 de juny de 2014 el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que en 2011 va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Valencià a través de la qual es va declarar nul el PAI Nou Mil·lenni que el PP de Catarroja, la Generalitat de Camps i una empresa constructora volien portar endavant al nostre poble.

Nou Mil·lenni era un projecte que pretenia construir 13.000 vivendes en vint-i-tantes torres (algunes de vint pisos) a l'última zona d'horta de Catarroja que existeix entre la CV 400 i la carretera de Torrent (CV-33), doblant la superfície actual del poble.

Hui, com deia, el projecte està paralitzat perquè era nul ja que, com diu la sentència: «no hay disponibilidad sobre los recursos hídricos ni pueden satisfacerse las demandas requeridas por la actuación aprobada». En cristià: que no hi havia aigua disponible per al que volien fer.

En l'actualitat el PAI Nou Mil·lenni no té cap viabilitat (ni econòmica ni política), però les ferides que ha deixat són evidents: molts dels horts de la zona han passat a mans de bancs i d'empreses constructores (la majoria en fallida) que els han abandonat i no es preocupen ni de netejar les parcel·les.

A banda d'això, la ressaca de Nou Mil·lenni ha tingut un altre efecte econòmic sobre el nostre poble: mai sabrem quant ens ha costat este projecte de bogeria urbanística però, després de demanar factures i factures, he pogut calcular almenys quant ha costat a l'Ajuntament de Catarroja (i, per tant, a tots els catarrogins) la defensa jurídica de Nou Mil·lenni.

Així, d'acord amb la informació facilitada per l'equip de Tresoreria de l'Ajuntament, hem pagat 188.948,79 euros en advocats i procuradors per a defensar en els tribunals el projecte Nou Mil·lenni.

188.948,79 euros tirats al fem.