Els
caps de setmana (quan no he eixit la nit anterior) m'agrada agafar la
bici i apropar-me a la marjal. Els catarrogins tenim la sort de
tindre a un pas de casa el port, la marjal, el Tancat de la Pipa...
en definitiva, l'Albufera.
Este
diumenge, quan muntava la riba del barranc vaig vore a l'altra banda
de la sèquia del Port, entre els tancats de Naia i de Patim, una
taca de color rosa: una bandada immensa de flamencs espigolaven els
camps fanguejats.
Vaig
pegar la volta, fins el camí del Rei i em vaig endinsar per la
Perereta, en paral·lel per la sèquia Nova, fins que me'ls vaig
trobar: caminàvem i furgaven el fang envoltats de gavines, ibis
negres, cormorans, garses... La imatge era espectacular.
Sempre
he pensat que a Catarroja tenim un gran patrimoni natural que cal
posar en valor, però fins ara les inversions i les actuacions es fan
a pedaços i sense una idea global. Cada administració va a la seua
i falta un pla general per dotar de dinamisme el tresor que tenim tan
a prop de casa.
En
Compromís considerem que el Port, l'allipebre, l'escola de
capatassos, l'horta, la reserva del tancat de la Pipa, la vela
llatina, el cultiu de l'arròs, les passejades en barca, l'arquitectura
dels motors d'aigua, el barranc de Xiva... són elements que ens
defineixen com a poble i que hem de saber promocionar per donar a
conéixer entre els valencians i per a crear ocupació i generar
economia productiva i sostenible.
En
breu presentarem en nostre programa per a les eleccions de maig i vos
puc assegurar que fer del Port i del seu entorn un dels valors de
Catarroja serà una de les nostres prioritats.
PS:
De vesprada vaig tornar a la marjal amb mon pare i el meu germà, que
va fer les fotos que il·lustren este text.
.
