Projecte de parvulari junt a les Escoles Paluzié

En agost de 1926, l'arquitecte valencià Lorenzo Criado Oltra va presentar a l'Ajuntament un projecte de parvulari a construir junt al Grup Escolar Paluzié, amb uns plànols blaus d'estil anglés.

En aquell moment, tal com podem comprovar en estudiar el plànol d'emplaçament, la Rambleta encara estava oberta i per accedir a les escoltes s'havia construït un pont que comunicava la zona escolar amb el carrer Valldecabres (actual carrer Paluzié).

La memòria del projecte de l'arquitecte explica que aleshores Catarroja tenia només 10.000 habitants i que les instal·lacions educatives no eren suficients per a la població.

Sobre el projecte, Criado explica: "Se ha buscado como principal idea al proyectar esta escuela las escuelas al aire libre que muchos países extranjeros han adoptado como principal base de la buena constitución del niño, ya que la madre naturaleza es el mejor médico y medicina para la sanidad del cuerpo. Por cuyo motivo se ha proyectado un edificio en el cual la superficie vidriada de luz y ventilación compone la mayor parte del local para que haga el efecto de clase al aire libre".

L'edifici mai es va realitzar, tot i que el pressupost era de 25.362.13 pessetes.

Projecte de Mercat Municipal per a Catarroja (1926)

Imatges del projecte de Mercat Municipal per a Catarroja de l'arquitecte Àngel Romaní Verdeguer, el qual també col·laborà en la construcció del Mercat Central de València.

El projecte data de desembre de 1926 i inclou un plànol d'emplaçament de com era el barri i com es pensava planejar el barri.

Des de Compromís volem posar en valor tots els tresors que amaga l'Arxiu Municipal.

Serafín Castellano a Catarroja? No, gràcies

Amb el PP fora de quasi totes les institucions del País, ens queda la ressaca de vint anys de corrupció generalitzada, que ha afectat 14 ex-consellers, 2 ex-presidents, una vintena llarga de diputats, dos diputacions provincials i un bon grapat d'ajuntaments, entre ells els de les tres capitals.

Refer un país que ha estat arrasat per la pitjor política que podíem imaginar serà feina del nou govern de la Generalitat, però el solatge d'estos últims vint anys és evident en la majoria d'edificis públics dels nostres barris i ciutats.

No puc imaginar-me la quantitat de plaques d'inauguració que al llarg del País Valencià contenen els noms de Rafael Blasco o Carlos Fabra (per parlar d'aquells que estan en presó), de Sonia Castedo o Juan Cotino (dos que estan imputats i esperen judici) o de Milagrosa Martínez o Angélica Such (que ja seuen a la banqueta acusades d'un grapat de delictes).

Este matí m'he apropat a les dependències de la policia local del poble i he comprovat que a la paret hi havia una placa commemorativa d'unes obres de 2010 inaugurades per Serafín Castellano, que aleshores era conseller de Governació. Ací teniu l'enllaç de la notícia.

.

 Serafín Castellano, abans i després. 

Cinc anys després d'aquella inauguració, Castellano ha estat detingut i imputat, cessat de delegat del govern i expulsat del Partit Popular per un cas de corrupció la dimensió del qual encara desconeguda, però les plaques amb el seu nom continuen a la paret d'edificis públics de mig país i en el cas de Catarroja, a l'entrada de les oficines de la Policia Local.

Com a regidor de Transparència i de Regeneració Democràtica proposaré al nou equip de govern municipal que aprovem un Codi Ètic que, entre altres coses, desterre les plaques i les cerimònies absurdes d'inauguració: ningú dels regidors del nou govern tenim la necessitat de vore el nostre nom a l'entrada de cap edifici públics que ha estat possible gràcies als impostos de tots els veïns.

PS: la placa d'inauguració amb el nom de Castellano ja no llueix a les parets de la Policia Local del nostre poble.

. 

Maru

Dijous passat vam celebrar la 5ena edició del premis Chulvi, que reconeixen la feina d'entitats i persones a favor de la promoció del valencià a Catarroja.

Amb permís dels altres premiats (Un tall d'empastradors de Fòrum Catarroja i el voluntariat lingüístic de l'Escola d'Adults), em vaig alegrar especialment pel premi que el jurat va atorgar a l'Escoleta de Maru per tants anys de dedicació a tantes generacions de xiquets catarrogins que van (i vam!) trobar en Maru la primer escolarització en valencià al poble.

Maru va aconseguir que aquells xiquets que eixíem per primera vegada de casa no es sentirem tan sols ni estranys perquè ens parlava, ens ensenyava i jugava amb nosaltres en la mateixa llengua que escoltàvem i parlàvem a casa. I com va dir la meua amiga Mariló en presentar el premi: «Maru també besava en valencià».

Com a regidor de Compromís em va tocar entregar el premi a Maru i en vore'm, després de tants anys, em va abraçar fort i em va fer una escolteta: «Per tu vaig haver de posar en marxa el menjador».

Durant el sopar, vaig contar als meus companys de taula que jo havia estat alumne de Maru al principi dels huitanta i no recorde qui em va dir mig en broma: «Se't nota».

I jo em vaig sentir molt orgullós i agraït.

Moltes gràcies, Maru.

. 

Un compromís amb Catarroja

Sembla una obvietat, però Compromís a Catarroja es presentarà com Compromís per Catarroja. Durant els últims quatre anys hem desenvolupat un treball d’oposició implacable i impecable. Hem denunciat irregularitats, negligències i injustícies. Hem vigilat cada pas del govern municipal alhora que portàvem a terme una política en positiu, de formulació de propostes per a millorar les condicions de vida del nostre poble.

Per això, i perquè estem ben orgullosos de la llista que presentem i de la marca que representem, no hem hagut de camuflar-nos en una barreja de sigles per provar a fer creure que som una altra cosa del que realment som.

Però no només hem treballat a Catarroja, sinó que hem portat propostes allà on es decideix cada aspecte de la vida de la nostra gent, ja fóra a les Corts Valencianes o al Congrés dels Diputats. Reclamant temes com l’ascensor de l’estació de tren, la recuperació de la Vil·la Romana, la situació del Centre d’Especialitats, l'execució de la sentència de nul·litat de Nou Mil·lenni o la reclamació del Col·legi Número 6. Algunes de les nostres reivindicacions s’han fet realitat gràcies al nostre treball continuat. D’altres han estat ignorats... fins ara.

Ha arribat el moment de canviar i ara Catarroja té l’oportunitat de fer realitat un nou model de poble que tinga com a prioritat el benestar dels seus habitants i l’impuls econòmic basat en la sostenibilitat. En Compromís hem escoltat als ciutadans i hem preparat un pla ambiciós però amb els peus a terra per a transformar Catarroja amb un gran equip plural i obert per fer-ho possible.

Volem dignificar els serveis públics municipals i buscar una eixida a les més de 2.000 vivendes buides que hi ha al poble, volem desenvolupar veritables mesures polítiques d'igualtat i cohesió social, volem apostar pel medi ambient, per fer del Port i el seu entorn un atractiu turístic generador de riquesa, volem recuperar espais per a la participació ciutadana... i tot això volem fer-ho amb tu.

En les eleccions de maig volem comptar amb el suport dels catarrogins per tornar la il·lusió al nostre poble des del valencianisme, el progressisme i l'ecologisme.

Volem comptar amb tu.

Martí Raga i Vàzquez

Regidor i candidat de Compromís per Catarroja

Transparència: febrer de 2015

Transparència: febrer 2015

Com a regidor de Catarroja, l'Ajuntament m'ha transferit esta setmana les compensacions per l'assistència als següents òrgans col·legiats: el ple ordinari de febrer (202,50 euros) i el ple extraordinari del dia 19 de febrer (48,60 euros).

A esta quantitat se li ha retingut un 20% en concepte d'IRPF.

Res que amagar.

.

Com cremar 150.000 euros?

Des de fa mesos passen pels plens municipals resolucions d'Alcaldia en les quals es paguen milers d'euros a treballadors en concepte d'indemnitzacions i salaris de tramitació.

Resulta que l'Ajuntament de Catarroja ha estat anys (molts anys) empalmant contractes temporals per obra i serveis amb els mateixos treballadors (alguns dels quals són familiars directíssims de regidors del PP) i els tribunals han sentenciat que o bé se'ls ha de readmetre (perquè són treballadors indefinits) o bé se'ls ha d'indemnitzar.

Així, fa unes setmanes vaig preguntar quants diners ens ha costat a tots els catarrogins esta política laboral tan extravagant (i fraudulenta) de l'Ajuntament i fa uns dies vaig rebre la resposta: Catarroja ha palmat 102.746,88 euros en indemnitzacions i 54.193,34 euros en salaris de tramitació.

El total serien 156.940,22 euros si no fóra perquè encara cal sumar les costes judicials.

Sabeu les coses que es podrien haver fet amb eixos diners? :(

. 

El paradís al costat de casa

Els caps de setmana (quan no he eixit la nit anterior) m'agrada agafar la bici i apropar-me a la marjal. Els catarrogins tenim la sort de tindre a un pas de casa el port, la marjal, el Tancat de la Pipa... en definitiva, l'Albufera.

Este diumenge, quan muntava la riba del barranc vaig vore a l'altra banda de la sèquia del Port, entre els tancats de Naia i de Patim, una taca de color rosa: una bandada immensa de flamencs espigolaven els camps fanguejats.

Vaig pegar la volta, fins el camí del Rei i em vaig endinsar per la Perereta, en paral·lel per la sèquia Nova, fins que me'ls vaig trobar: caminàvem i furgaven el fang envoltats de gavines, ibis negres, cormorans, garses... La imatge era espectacular.

Sempre he pensat que a Catarroja tenim un gran patrimoni natural que cal posar en valor, però fins ara les inversions i les actuacions es fan a pedaços i sense una idea global. Cada administració va a la seua i falta un pla general per dotar de dinamisme el tresor que tenim tan a prop de casa.

En Compromís considerem que el Port, l'allipebre, l'escola de capatassos, l'horta, la reserva del tancat de la Pipa, la vela llatina, el cultiu de l'arròs, les passejades en barca, l'arquitectura dels motors d'aigua, el barranc de Xiva... són elements que ens defineixen com a poble i que hem de saber promocionar per donar a conéixer entre els valencians i per a crear ocupació i generar economia productiva i sostenible.

En breu presentarem en nostre programa per a les eleccions de maig i vos puc assegurar que fer del Port i del seu entorn un dels valors de Catarroja serà una de les nostres prioritats.

PS: De vesprada vaig tornar a la marjal amb mon pare i el meu germà, que va fer les fotos que il·lustren este text.

. 

Transparència: gener de 2015

Com a regidor de Catarroja, l'Ajuntament m'ha transferit esta setmana les compensacions per l'assistència als següents òrgans col·legiats: el ple ordinari de gener (202,50 euros) i la comissió d'urbanisme a la qual estic adscrit (202,50 euros).

A esta quantitat se li ha retingut un 20% en concepte d'IRPF.

Res que amagar.

El Centre d'Especialitats de Catarroja (Segona part)

Amb el panorama que descrivia en l'entrada anterior ens trobem ara mateix a Catarroja: el Centre d'Especialitats tancat i l'Ajuntament pretenent declarar nul el contracte de 2008, per a la qual cosa haurà d'indemnitzar el propietari del local amb, presumiblement, una suma de diners equivalent a un any de lloguer (més o menys 36.000 euros).

El que ha aprovat l'Ajuntament en este últim ple suposa, per resumir-ho en una frase, reconéixer que l'anterior alcalde es va saltar la Llei per a firmar el contracte de lloguer del Centre d'Especialitats.

Els regidors del PP han votat a favor de declarar que es no va respectar l'ordenament quan Francisco Chirivella va signar el contracte de lloguer i això que alguns, com l'actual Alcaldessa, ja formaven part de l'equip de Govern municipal d'aquell moment.

Per tot això, el Centre d'Especialitats s'ha convertit en el resum perfecte del que ha suposat el pas del PP per l'Ajuntament de Catarroja: el malbaratament de diners públics (436.000 euros en l'obra, 3.000 euros al mes en lloguer i 36.000 euros en indemnització al propietari), la falta absoluta de transparència en la gestió pública mentre es voreja la Llei de forma descarada i, també, la irrellevància política de l'Alcaldessa, que ha permés que la Conselleria tancara una instal·lació sanitària que beneficiava els veïns del poble sense protestar.

Catarroja mereix uns governants que respecten la Llei en la gestió municipal, que no malgasten els diners públics i que no posen per davant dels interessos dels veïns els del seu partit.

I des de Compromís per Catarroja treballarem perquè siga així.

.

El Centre d'Especialitats de Catarroja (Primera part)

El 15 de desembre de 2008 Francisco Chirivella, alcalde de Catarroja, i Manuel Cervera, conseller de Sanitat i hui imputat en la trama Gürtel, inauguraven el Centre d'Especialitats de Catarroja en els baixos del carrer Emili Ferrer.

Segons la nota de premsa que envià el PP «La construcción de este Centro Complementario de Especialidades ha supuesto una inversión de 436.000 euros, entre obras y equipamiento. En un futuro, estas consultas de especialidades formarán parte de un Centro de Salud Integrado que se construirá en el solar adyacente al actual centro de salud».

L'Ajuntament, tot i que no era competència seua, assumiria el cost del lloguer del local (uns 3.000 euros al mes) i sobre este tema convé fer algunes consideracions: a través d'una resolució d'alcaldia (que és un decret) de 18 de juny l'Alcalde es facultava a ell mateix per a signar el contracte de lloguer, encara que ja estava signat el 28 de març, dos mesos i mig abans, i es féu en contra dels informes dels funcionaris, que ja advertiren de la nul·litat del contracte per un grapat de causes que explicarem més avant.

Des de Compromís, tot i que sempre hem demanat que fóra la Conselleria la que assumira el cost del lloguer dels baixos del Centre d'Especialitats, hem exigit que es mantingueren les consultes, que augmentaren les especialitats mèdiques i quirúrgiques i que es no es desmantellara. Estes són les notes de premsa només de l'últim any:

23 de gener de 2014 Compromís exige a la alcaldesa “firmeza” para evitar el cierre del Centro de Especialidades

20 de març de 2014 Compromís per Catarroja exige un compromiso por escrito del Consell de que mantendrá el centro de especialidades

21 de març de 2014  Compromís exige al Consell la permanencia del centro de especialidades de Catarroja

17 de juny de 2014  Compromís acusa al Consell de desmantelar el centro de especialidades de Catarroja

Finalment, i tal com molts temíem, l'1 de gener de 2015 el Centre d'Especialitats tancava les portes i Catarroja es quedava sense consultes mèdiques i quirúrgiques, després d'una inversió de 436.000 euros que hui ja no valen per a res i, ara és on ve la festa, amb tres anys de lloguer per davant a 3.000 euros al mes.

Si tot açò no fóra prou, resulta que l'Ajuntament de Catarroja té un pla: declarar nul el contracte de 2008, fent un viatge en el temps, i declarar que el contracte que es va signar fa 7 anys ja es féu malament.

.

El destrellat de la política social del PP de Catarroja

Des que governa Soledad Ramón (PP) a Catarroja la política de benestar social porta una deriva cada dia més incomprensible i surrealista.

Fa anys es van repartir uns talonaris amb bitllets de diferent valor perquè determinats col·lectius pogueren adquirir productes de primera necessitat en establiments de Catarroja. La cosa acabà com acabà: amb les tendes negant-se a acceptar el pagament en estos xecs pels retards de l'Ajuntament en pagar i la mesura fou finalment retirada.

Si la cosa no fóra tan seriosa, podríem dir que el PP va fer de Catarroja una república caribenya, estil cubà, amb una moneda alternativa equivalent al euro: el Sole.

Anys després vam vore com des de l'Ajuntament es posava en marxa un mecanisme per sufragar la contractació laboral temporal en frau de llei, pagant 500 euros mensuals a les empreses que contractaren treballadors per un mínim de dos mesos, sense tindre en compte que la contractació laboral temporal ha d'obeir a una causa: obra o servei determinat, interinatge o circumstàncies de la producció.

El resultat d'esta bogeria administrativa és que només dos o tres persones es van acollir a estes «ajudes», entre ells algunes persones molt properes al PP local.

I, finalment, preparant el ple de gener em vaig trobar amb una resolució d'Alcaldia que passava qualsevol línia roja de la decència política: l'Alcaldessa s'autoritzava a ella mateixa per a repartir 2.000 euros en 400 vales de cinc euros en el seu despatx a qui anara a demanar-li'ls, sense que cap criteri regulara este repartiment. De fet, la Resolució d'Alcaldia que aprova este destrellat diu que la distribució dels vales es farà «por parte de la Alcaldía según su criterio».

Això significa que l'Alcaldessa d'un poble com Catarroja, a quatre mesos d'eleccions, aprovava una resolució que li permetia repartir tiquets per valor de 5 euros, en el seu despatx, a qui lliurement vulga, sense que conste qui els arreplega i sense acreditar cap circumstància de necessitat, saltant-se (i qüestionant) la feina de seguiment que fan els professionals de Serveis Socials.

Com resulta normal vaig preguntar en el ple per este tema i l'Alcaldessa va dir que esta resolució era un error, que allò que posava no era cert, que els tiquets els repartia la seua secretària (perquè havia de firmar-los ella) i que es feien d'acord amb les indicacions dels professionals de Serveis Socials.

En el ple l'Alcaldessa es va comprometre a deixar sense efecte eixa resolució i a que els tiquets es repartiren des de Serveis Socials i no des del seu despatx a través de la seua secretària personal.

Considerem que fer electoralisme amb les ajudes socials és de les pitjors coses que pot fer un governant, i per això vull dir que estarem pendents del tema.

.

Transparència: desembre de 2014

Com a regidor de Catarroja, l'Ajuntament m'ha transferit esta setmana les compensacions per l'assistència als següents òrgans col·legiats: el ple ordinari de desembre (202.50 euros). La quantitat és en brut, per la qual cosa se li ha practicat la retenció d'IRPF corresponent.

Res que amagar.

El punt final de Nou Mil·lenni i un nou urbanisme per a Catarroja

No fa massa explicava que l'Ajuntament de Catarroja s'havia gastat vora 200.000 euros en advocats per a la defensa jurídica de Nou Mil·lenni i que estos diners no van valer de res perquè, afortunadament, el Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal Suprem van tirar a terra este projecte.

Fa unes setmanes vaig preguntar a l'Ajuntament què pensava fer al respecte i la resposta que em van donar és que havien enviat un escrit a la Generalitat per preguntar què havien de fer.

Com no confiàvem massa en la capacitat de l'equip de govern i en les instruccions que pogueren arribar de la Generalitat, des de Compromís per Catarroja hem fet un pas al front i hem demanat l'execució forçosa de la sentència que declara nul el Nou Mil·lenni.

Què pot passar ara? Molt senzill: que caiga tot el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Catarroja a terra perquè es va fer com un trage a mida per a Nou Mil·lenni, que ara és nul.

Intentaré explicar-me un poc millor: el PGOU és l'instrument de planejament urbanístic més important de cada població: regula els usos del sòl i les grans línies d'actuació urbanística d'un municipi, diu com ha de créixer un poble, on estaran les zones verdes, les parcel·les dotacionals per a escoles i hospitals... etc.

Podem dir, per tant, que el PGOU és el mapa rector de cada poble, sobre el qual s'han de basar la resta de disposicions urbanístiques. Doncs bé, a Catarroja tot es va fer al voltant de Nou Mil·lenni, un PAI que ara és nul.

En Compromís entenem que la nul·litat de Nou Mil·lenni s'ha d'estendre a tot el PGOU i per això hem demanat al Tribunal Superior de Justícia de València que execute la sentència, una cosa que no han fet ni l'Ajuntament, ni la Generalitat, ni l'Estat, que eren les parts interessades en la disputa.

Si el TSJ executa la sentència i ordena fer un nou PGOU totes les possibilitats estan obertes: podem protegir zones d'horta, implementar mesures per al seu cultiu i fer que siguen productives i rendibles econòmicament, buscar una solució per al desenvolupament sostenible del Port de Catarroja i millorar tot allò que encara queda pendent al mateix poble.

Podrem posar en marxa, en definitiva, un nou model d'urbanisme que cree ocupació i riquesa, que respecte el medi ambient i que reordene el poble per fer-lo més habitable.

En Compromís som així d'ambiciosos ;-)

El cost de Nou Mil·lenni

El 26 de juny de 2014 el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que en 2011 va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Valencià a través de la qual es va declarar nul el PAI Nou Mil·lenni que el PP de Catarroja, la Generalitat de Camps i una empresa constructora volien portar endavant al nostre poble.

Nou Mil·lenni era un projecte que pretenia construir 13.000 vivendes en vint-i-tantes torres (algunes de vint pisos) a l'última zona d'horta de Catarroja que existeix entre la CV 400 i la carretera de Torrent (CV-33), doblant la superfície actual del poble.

Hui, com deia, el projecte està paralitzat perquè era nul ja que, com diu la sentència: «no hay disponibilidad sobre los recursos hídricos ni pueden satisfacerse las demandas requeridas por la actuación aprobada». En cristià: que no hi havia aigua disponible per al que volien fer.

En l'actualitat el PAI Nou Mil·lenni no té cap viabilitat (ni econòmica ni política), però les ferides que ha deixat són evidents: molts dels horts de la zona han passat a mans de bancs i d'empreses constructores (la majoria en fallida) que els han abandonat i no es preocupen ni de netejar les parcel·les.

A banda d'això, la ressaca de Nou Mil·lenni ha tingut un altre efecte econòmic sobre el nostre poble: mai sabrem quant ens ha costat este projecte de bogeria urbanística però, després de demanar factures i factures, he pogut calcular almenys quant ha costat a l'Ajuntament de Catarroja (i, per tant, a tots els catarrogins) la defensa jurídica de Nou Mil·lenni.

Així, d'acord amb la informació facilitada per l'equip de Tresoreria de l'Ajuntament, hem pagat 188.948,79 euros en advocats i procuradors per a defensar en els tribunals el projecte Nou Mil·lenni.

188.948,79 euros tirats al fem.